Públic La creació de la campanya “Connectada pel mar” ha estat un viatge apassionant cap a la captura d’una connexió profunda entre els éssers humans i els oceans. A través de decidides eleccions narratives i visuals, aquesta campanya aspira a transcendir la simple informació per a oferir una experiència que ressoni amb l’ànima de l’audiència.
Públic
En el fascinant videoclip “Especial” ens submergim en la intimitat d’un aniversari personal, on l’única protagonista és la dona que celebra la vida. Amb imatges molt personals i una banda sonora evocadora, el vídeo retrata aquesta jornada especial com un viatge entre el lloc on està la protagonista i on li agradaria ser. Amb una atmosfera íntima i emotiva, el clip revela la commovedora història a distància d’un aniversari … especial.
Públic Qui m’hagués dit a mi fa deu anys que l’objecte que escolliria seria l’anell? Doncs, segurament, fa deu anys hagués triat qualsevol altre objecte però, la meva insistent parella ha fet que això (i tantes altres coses) canvïi. Avui, el primer que m’ha dit en llevar-se és que fa dos mesos que li vaig demanar matrimoni, així, molt feliç. Si ella sabés que es va passar quatre mesos dormint al costat de l’anell que, segons ella, li canviaria la vida…
He triat aquest objecte perquè vaig decidir casar-me amb ella molt, molt abans de pensar en qualsevol anell. Per mi un anell, del tipus que sigui (promesa, compromis, matrimoni, etc) no canvia res, i més després de disset anys “suportant-nos”. Per és veu que, social i culturalment, existeix la tradició de regalar a la futura esposa un anell en senyal del compromís. Així doncs, em va tocar buscar l’ANELL. Amb tot i això, he de reconèixer que a la meva parella la guanyo amb qualsevol detall, valora cada petit acte. És més, de vegades penso que en fa un gra massa. Però, tornant al tema que ens ocupa, vaig decidir dissenyar jo mateix l’anell, no en volia un que podia ser per mi o per a qualsevol altra persona. Vaig trobar l’artesà/artista que va fer el meu disseny realitat i, et voilà, dos mesos després d’enviar-li el disseny i quatre mesos abans de fer la proposta, l’ANELL era a les meves mans.
Avui, dos mesos més tard (i sort que ella hi ha pensat, jo sóc nul per a les dates) penso en el significat de l’anell, dels anells. Anteriorment al meu regal, ella ja duia un anell, un anell de compromís de fet, el que el seu pare li va regalar a la seva mare en el seu dia. En disset anys jo també li he regalat anells, alguns de bijuteria, altres per celebrar aniversaris, etc. Ara mateix sol vol que a les seves mans hi convisquin l’anell dels seus pares i el meu. I ella ja pensa en el dia que en durà un altre d’anell, el de matrimoni, sabent que jo no el duré mai. I, per què ella en durà tres i jo cap? Molt simple: ja hem parlat que odio aquestes tradicions. Jo no duc rellotge ni polseres, no m’hi sento còmde. I ella m’accepta a mi sense voler anell de matrimoni (i sense ball nupcial) i jo a ella feliç de recordar-me que avui fa dos mesos del dia que jo recordo com el que més vaig suar malgrat saber que jugava a cavall guanyador.
Pel que fa als tipus, d’anells n’hi ha de mil maneres i amb significats molt diversos. Segons he pogut esbrinar, hi ha com a catorze anells que es poden arribar a regalar a una parella (promesa, compromís, matrimoni, naixement d’un fill, bodes de bronze, de plata, d’or, entre d’altres). Però també es poden regalar anells als pares, a les mares, a les filles, a les amistats. Depenent de la relació amb la persona a la que li fas el regal el significat i/o la intencionalitat canvia.
I en relació a la història, quin paper han tingut els anells? L’ús estès dels anells al llarg de la història fa que ens preguntem si només és un mer recurs estilístic o més aviat guarden diferents significats.
Per respondre aquesta pregunta hem de viatjar a l’època dels egipcis, que és quan es començaven a utilitzar, segons han mostrat nombroses troballes realitzades a les tombes. Per a aquesta civilització, els anells eren demostracions de la saviesa, poder o força de les persones que els portava, ja que sovint estaven decorats, gravats amb símbols de déus o emperadors. Així, aquest complement de moda només podia ser portat per qui tenia un gran poder, per exemple, els sacerdots, els emperadors o els cònsols. Altres civilitzacions antigues, com la romana, també els anells eren considerats símbols poderosos. Es creia que el cercle representava l’eternitat, sense principi ni fi, i l’ús de l’anell al dit anular estava connectat directament al cor mitjançant una vena que els romans anomenaven «vena amoris».
Tot això pel que fa la història, però la història i la cultura van de la mà plegades. Un exemple n’és la cultura oriental, per a la qual el significat ostentat pels anells és força diferent, ja que els segells dels anells indiquen la simbologia o el nom de la família a què es pertany. Per tant, tenien una funció informativa, la de situar cada persona dins un nucli familiar determinat.
A més a més, moltes tribus orientals utilitzaven anells per protegir-se contra esperits malignes, per considerar que l’esperit vital surt pel dit cor.
Les tribus africanes com els tuaregs i els barbers també comparteixen la idea de la cultura oriental de l’espiritualitat, però també utilitzen anells per indicar el pas de l’infància a l’edat adulta i protegir les dones durant l’embaràs.
Per últim, esmentar que existeix una trilogia molt popular entorn els anells. J. R. R. Tolkien és l’encarregat de donar un paper crucial a una anell amb les seves tres entregues d’El Senyor dels Anells (La Comunitat de l’Anell, Les Dues Torres, i El Retorn del Rei). Aquesta obra detalla que el poder dels resta d’anells depèn de la supervivència de l’Anell Únic, per a la creació del qual Sauron va necessitar de tot el seu poder. Part de l’ànima del canviaformes resideix en ell i quan es fa servir, corromp al seu portador i augmenta el poder de Sauron. Forjat als focs de la Muntanya de la Destinació, només s’hi pot desfer i arribar-hi no és fàcil, ja sabeu que els àligues no són taxis. A diferència de la resta és una banda d’or sense guarniments, encara que porta l’encantament de Sauron i el Vers de l’Anell escrit sobre la mateixa en Llengua Negra, sent únicament visible quan s’escalfa o quan es troba a la mà del Senyor Fosc.
Maggie Kreienberg (2023). The Surprising History of Engagement Rings. https://www.brides.com/story/history-of-the-engagement-ring
Christopher Austin (2023). A brief history of signet rings. https://www.thehistorypress.co.uk/articles/a-brief-history-of-signet-rings/
Pablo Camacho Rodríguez (2026). Anillos con équido de la Hispania prerromana. Consideraciones tipo-cronológicas. http://hdl.handle.net/10045/65808
Públic Fase 2: Compondre el Kit de Camp
El camp d’acció on desenvoluparà la meva recerca serà bàsicament el despatx o local que té destinat la comunitat de veïns i veïnes al centre cívic de barri. Allí tindre l’oportunitat de trobar-me amb l’Anna, l’altra membre que la conforma, de xerrar-hi i de posar en comú els aspectes que creiem que es poden millorar, aportant punts de vista diversos per igualment enriquidors. També tindré l’oportunitat de conèixer l’equip que s’encarrega de l’organització de l’associació de veïns de la qual depenem com a comunitat i que són el motiu del nostre origen com a comunitat. Ells i elles em facilitaran tota la informació que els requereixi i em respondran de bona gana a totes les preguntes que els vulgui formular.
I tot això serà a través d’entrevistes presencials i/o virtuals, així com de trucades telefòniques que enregistraré mitjançant els meus dispositius digitals i desplaçant-me, sempre que sigui possible.
Fer una recerca amb dispositius digitals com ara mòbils, tauletes i la càmera de fotos o vídeo pot ser una eina potent i versàtil sempre i quan segueixi unes pautes les quals considero que pot ser interessants tenir-les en compte per tal d’aprofitar al màxim aquests dispositius en la meva investigació:
Planificació prèvia: Abans de començar caldria definir clarament els objectius i el tipus d’informació que necessito. Això m’ajudarà a enfocar millor l’ús dels dispositius i a estalviar temps.
Utilitzar aplicacions i recursos en línia: Aprofitar les aplicacions i plataformes en línia disponibles per a la recerca ja que hi ha una àmplia gamma de recursos que poden facilitar la meva tasca.
Fotografia i enregistrament de vídeo: Utilitzar la càmera per capturar imatges o vídeos rellevants per a la meva investigació. Això pot incloure documentar llocs, entrevistar persones o enregistrar situacions específiques.
Organització de dades: Mantenir les meves dades organitzades, com per exemple, creant carpetes específiques per als continguts relacionats amb la recerca i etiquetant les fotos o vídeos de manera clara per poder accedir-hi fàcilment més endavant.
Edició de continguts: Si fos necessari, utilitzaria aplicacions d’edició de fotos o vídeos per millorar la qualitat i la presentació dels materials de recerca abans de compartir-los o incloure’ls en la meva documentació (recollida de dades).
Aquest KIT de Camp s’adaptaria a una de les realitats més properes que tinc i és la convivència amb la resta de persones que coexisteixen amb mi, malgrat no sigui directament amb mi. M’interessa tant per mi com per la meva família, implicar-me en tot allò que ens pugui beneficiar i que ens proporcioni un ambient agradable de convivència.
Webgrafia:
https://associacioferreriessantvicent.blogspot.com/
https://app.ebando.es/channel/ferreriessantvicent
https://twitter.com/i/flow/login?redirect_after_login=%2FAVFerreries
https://entitats.cat/associacio-de-veins-ferreries-sant-vicent
https://www.marfanta.com/tag/associacio-de-veins-de-ferreries-sant-vicent/
Públic Fase 1: Definir la comunitat:
Comunitat de veïns i veïnes “L’escaleta”.
Sincerament, si miro al meu voltant m’adono que, afortunadament, estic envoltat de comunitats o grups de persones que es troben per diferents motius. Per exemple, l’equip de futbol amb el que em reuneixo un parell de cops a la setmana per entrenar i el cap de setmana per jugar un partit; el grup de treball amb el qual acostumo a reunir-me seguidament per tractar el desenvolupament dels projectes que acceptem; el grup de mares i pares de l’escola del meu fill amb qui ens trobem per parlar…. de moltes coses (deixem-ho així); o la comunitat de regants del meu poble de la qual, el meu pare, en forma part.
Però m’ha semblat prou interessant donar-li una volta al repte i implicar-me en la meva comunitat de veïns i veïnes. Es tracta d’una comunitat d’un edifici nou al mig de Tortosa, concretament al barri de Ferreries.
És una comunitat que es va crear una mica a desgana i per obligació però que avui en dia aporta el seu granet d’arena a tot el veïnat del barri. El motiu de la seva creació una mica precipitada és que aquest barri és conegut per tenir una associació (això ja són paraules majors) de veïns molt potent. Amb potent el que vull dir és que aquesta associació es fa fundar fa 41 anys i que dins d’ella s’inclouen diverses associacions, com per exemple, l’associació de dones, el grup d teatre, l’associació de sevillanes, l’associació de la gent gran, entre d’altres. Tots els veïns i veïnes del barri hi estan implicats d’una manera o altra.
Un cop es va acabar l’obra de l’edifici, es van vendre els pisos: un el de la meva família i l’altre a un senyor que el que buscava era especular. L’associació de seguida ens va fer arribar el seu desig de fer-nos-hi partícips, per tant, calia crear una comunitat. Era una mica trist el plantejament de crear una comunitat de veïns on només hi hagués un propietari i que la resta fossin llogaters i llogateres temporals, diversos, que estaven de pas i que ni sabien ni volien saber res de cap associació. La veritat va ser que engegar aquest projecte sabent que era de caràcter comunitari i que la implicació seria de caràcter personal no era el somni de ningú.
Finalment, i després de dos anys i mig en què han passat per la nostra escala un bon grapat de persones, una senyora amb la seva filla van llogar el pis de dalt amb la intenció de quedar-s’hi per molt de temps.
La veritat és que podríem dir que han sigut un bon fitxatge ja que la senyora gran, l’Anitín (malgrat es digui Ana vol que la cridin així) és una amant del brodat i ha creat una associació dedicada a la costura, i la seva filla, l’Anna és una feminista encoratjada que ha donat un gir molt positiu a l’associació de dones. Gràcies a ella, nosaltres som la darrera comunitat de veïns en afegir-se a l’associaicó de veïns de Ferreries, però podem dir amb el cap ben alt que som la primera comunitat de veïns i veïnes de l’associació (l’Anna s’ha posat forta en això d’incloure les veïnes al concepte que ens ocupa).
Webgrafia:
https://associacioferreriessantvicent.blogspot.com/
https://app.ebando.es/channel/ferreriessantvicent
https://twitter.com/i/flow/login?redirect_after_login=%2FAVFerreries
https://entitats.cat/associacio-de-veins-ferreries-sant-vicent
https://www.marfanta.com/tag/associacio-de-veins-de-ferreries-sant-vicent/
Públic (Aquesta publicació s’ha generat automàticament i la pot veure tothom)
Hola!
si llegeixes això és que ja tens activat el teu propi Folio, el portafolis amb tecnologia WordPress on podràs publicar no només tot allò que vulguis sobre tu i els teus projectes propis sinó també les PACs i activitats de les teves assignatures al llarg dels estudis.
Et convidem a explorar-lo i a personalitzar-lo tant com vulguis per fer-te’l teu.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
