Vinculació amb l’objecte: 

Qui m’hagués dit a mi fa deu anys que l’objecte que escolliria seria l’anell? Doncs, segurament, fa deu anys hagués triat qualsevol altre objecte però, la meva insistent parella ha fet que això (i tantes altres coses) canvïi. Avui, el primer que m’ha dit en llevar-se és que fa dos mesos que li vaig demanar matrimoni, així, molt feliç. Si ella sabés que es va passar quatre mesos dormint al costat de l’anell que, segons ella, li canviaria la vida…

He triat aquest objecte perquè vaig decidir casar-me amb ella molt, molt abans de pensar en qualsevol anell. Per mi un anell, del tipus que sigui (promesa, compromis, matrimoni, etc) no canvia res, i més després de disset anys “suportant-nos”. Per és veu que, social i culturalment, existeix la tradició de regalar a la futura esposa un anell en senyal del compromís. Així doncs, em va tocar buscar l’ANELL. Amb tot i això, he de reconèixer que a la meva parella la guanyo amb qualsevol detall, valora cada petit acte. És més, de vegades penso que en fa un gra massa. Però, tornant al tema que ens ocupa, vaig decidir dissenyar jo mateix l’anell, no en volia un que podia ser per mi o per a qualsevol altra persona. Vaig trobar l’artesà/artista que va fer el meu disseny realitat i, et voilà, dos mesos després d’enviar-li el disseny i quatre mesos abans de fer la proposta, l’ANELL era a les meves mans. 

Avui, dos mesos més tard (i sort que ella hi ha pensat, jo sóc nul per a les dates) penso en el significat de l’anell, dels anells. Anteriorment al meu regal, ella ja duia un anell, un anell de compromís de fet, el que el seu pare li va regalar a la seva mare en el seu dia. En disset anys jo també li he regalat anells, alguns de bijuteria, altres per celebrar aniversaris, etc. Ara mateix sol vol que a les seves mans hi convisquin l’anell dels seus pares i el meu. I ella ja pensa en el dia que en durà un altre d’anell, el de matrimoni, sabent que jo no el duré mai. I, per què ella en durà tres i jo cap? Molt simple: ja hem parlat que odio aquestes tradicions. Jo no duc rellotge ni polseres, no m’hi sento còmde. I ella m’accepta a mi sense voler anell de matrimoni (i sense ball nupcial) i jo a ella feliç de recordar-me que avui fa dos mesos del dia que jo recordo com el que més vaig suar malgrat saber que jugava a cavall guanyador.

Característiques formals i funcionals:

Pel que fa als tipus, d’anells n’hi ha de mil maneres i amb significats molt diversos. Segons he  pogut esbrinar, hi ha com a catorze anells que es poden arribar a regalar a una parella (promesa, compromís, matrimoni, naixement d’un fill, bodes de bronze, de plata, d’or, entre d’altres). Però també es poden regalar anells als pares, a les mares, a les filles, a les amistats. Depenent de la relació amb la persona a la que li fas el regal el significat i/o la intencionalitat canvia.

 

Relació entre “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”:

I en relació a la història, quin paper han tingut els anells? L’ús estès dels anells al llarg de la història fa que ens preguntem si només és un mer recurs estilístic o més aviat guarden diferents significats.

Per respondre aquesta pregunta hem de viatjar a l’època dels egipcis, que és quan es començaven a utilitzar, segons han mostrat nombroses troballes realitzades a les tombes. Per a aquesta civilització, els anells eren demostracions de la saviesa, poder o força de les persones que els portava, ja que sovint estaven decorats, gravats amb símbols de déus o emperadors. Així, aquest complement de moda només podia ser portat per qui tenia un gran poder, per exemple, els sacerdots, els emperadors o els cònsols. Altres civilitzacions antigues, com la romana, també els anells eren considerats símbols poderosos. Es creia que el cercle representava l’eternitat, sense principi ni fi, i l’ús de l’anell al dit anular estava connectat directament al cor mitjançant una vena que els romans anomenaven «vena amoris».

 

Antropologia, disseny i cultura:

Tot això pel que fa la història, però la història i la cultura van de la mà plegades. Un exemple n’és la cultura oriental, per a la qual el significat ostentat pels anells és força diferent, ja que els segells dels anells indiquen la simbologia o el nom de la família a què es pertany. Per tant, tenien una funció informativa, la de situar cada persona dins un nucli familiar determinat.

A més a més, moltes tribus orientals utilitzaven anells per protegir-se contra esperits malignes, per considerar que l’esperit vital surt pel dit cor.

Les tribus africanes com els tuaregs i els barbers també comparteixen la idea de la cultura oriental de l’espiritualitat, però també utilitzen anells per indicar el pas de l’infància a l’edat adulta i protegir les dones durant l’embaràs.

Per últim, esmentar que existeix una trilogia molt popular entorn els anells. J. R. R. Tolkien és l’encarregat de donar un paper crucial a una anell amb les seves tres entregues d’El Senyor dels Anells (La Comunitat de l’Anell, Les Dues Torres, i El Retorn del Rei). Aquesta obra detalla que el poder dels resta d’anells depèn de la supervivència de l’Anell Únic, per a la creació del qual Sauron va necessitar de tot el seu poder. Part de l’ànima del canviaformes resideix en ell i quan es fa servir, corromp al seu portador i augmenta el poder de Sauron. Forjat als focs de la Muntanya de la Destinació, només s’hi pot desfer i arribar-hi no és fàcil, ja sabeu que els àligues no són taxis. A diferència de la resta és una banda d’or sense guarniments, encara que porta l’encantament de Sauron i el Vers de l’Anell escrit sobre la mateixa en Llengua Negra, sent únicament visible quan s’escalfa o quan es troba a la mà del Senyor Fosc.

 

Webgrafia:

Maggie Kreienberg (2023). The Surprising History of Engagement Rings. https://www.brides.com/story/history-of-the-engagement-ring 

Christopher Austin (2023). A brief history of signet rings. https://www.thehistorypress.co.uk/articles/a-brief-history-of-signet-rings/ 

Pablo Camacho Rodríguez (2026). Anillos con équido de la Hispania prerromana. Consideraciones tipo-cronológicas. http://hdl.handle.net/10045/65808