Fase 1: Definir la comunitat:

Comunitat de veïns i veïnes “L’escaleta”.

Sincerament, si miro al meu voltant m’adono que, afortunadament, estic envoltat de comunitats o grups de persones que es troben per diferents motius. Per exemple, l’equip de futbol amb el que em reuneixo un parell de cops a la setmana per entrenar i el cap de setmana per jugar un partit; el grup de treball amb el qual acostumo a reunir-me seguidament per tractar el desenvolupament dels projectes que acceptem;  el grup de mares i pares de l’escola del meu fill amb qui ens trobem per parlar…. de moltes coses (deixem-ho així); o la comunitat de regants del meu poble de la qual, el meu pare, en forma part.

Però m’ha semblat prou interessant donar-li una volta al repte i implicar-me en la meva comunitat de veïns i veïnes. Es tracta d’una comunitat d’un edifici nou al mig de Tortosa, concretament al barri de Ferreries.

És una comunitat que es va crear una mica a desgana i per obligació però que avui en dia aporta el seu granet d’arena a tot el veïnat del barri. El motiu de la seva creació una mica precipitada és que  aquest barri és conegut per tenir una associació (això ja són paraules majors) de veïns molt potent. Amb potent el que vull dir és que aquesta associació es fa fundar fa 41 anys i que dins d’ella s’inclouen diverses associacions, com per exemple, l’associació de dones, el grup d teatre, l’associació de sevillanes, l’associació de la gent gran, entre d’altres. Tots els veïns i veïnes del barri hi estan implicats d’una manera o altra.

Un cop es va acabar l’obra de l’edifici, es van vendre els pisos: un el de la meva família i l’altre a un senyor que el que buscava era especular. L’associació de seguida ens va fer arribar el seu desig de fer-nos-hi partícips, per tant, calia crear una comunitat. Era una mica trist el plantejament de crear una comunitat de veïns on només hi hagués un propietari i que la resta fossin llogaters i llogateres temporals, diversos, que estaven de pas i que ni sabien ni volien saber res de cap associació. La veritat va ser que engegar aquest projecte sabent que era de caràcter comunitari i que la implicació seria de caràcter personal no era el somni de ningú. 

Finalment, i després de dos anys i mig en què han passat per la nostra escala un bon grapat de persones, una senyora amb la seva filla van llogar el pis de dalt amb la intenció de quedar-s’hi per molt de temps.

La veritat és que podríem dir que han sigut un bon fitxatge ja que la senyora gran, l’Anitín (malgrat es digui Ana vol que la cridin així) és una amant del brodat i ha creat una associació dedicada a la costura, i la seva filla, l’Anna és una feminista encoratjada que ha donat un gir molt positiu a l’associació de dones. Gràcies a ella, nosaltres som la darrera comunitat de veïns en afegir-se a l’associaicó de veïns de Ferreries, però podem dir amb el cap ben alt que som la primera comunitat de veïns i veïnes de l’associació (l’Anna s’ha posat forta en això d’incloure les veïnes al concepte que ens ocupa).

 

Webgrafia:

https://associacioferreriessantvicent.blogspot.com/

https://app.ebando.es/channel/ferreriessantvicent

https://twitter.com/i/flow/login?redirect_after_login=%2FAVFerreries

https://entitats.cat/associacio-de-veins-ferreries-sant-vicent

https://www.marfanta.com/tag/associacio-de-veins-de-ferreries-sant-vicent/